dijous, 25 de març del 2010

LES REACCIONS DE... LLUÍS PONSDOMÈNECH I ÀLEX BERTRAN

“Qualsevol badada la podem pagar cara”


El CF Lloret ja ocupa la segona posició de la Primera Regional. Això va ser possible gràcies a la victòria (2-0) de l’equip davant l’Amer i a la derrota (2-1) del Camprodon a mans del Figueres. L’entrenador, Lluís Ponsdomènech comenta que “ens ha costat molt, perquè venim de molt lluny i a falta de nou jornades ens hem col·locat aquí. Però queda molt i alhora queda molt poc. Qualsevol badada la podem pagar cara, però si mantenim el ritme estarem allà a dalt per disputar la promoció”.


Respecte el partit jugat davant l’Amer, reconeix que “sabíem que seria un partit molt travat on costaria crear ocasions de gol. Es va veure un futbol poc vistós i van primar més els aspectes tàctics. L’espectador no va poder gaudir massa”. En els darrers minuts, el lateral dretà, Jordi Valls, va haver de ser substituït per lesió, però, segons explica Ponsdomènech, no hi haurà problemes per a que el lloretenc jugui la setmana vinent. “Va notar una punxada a l’isquiotibial. De fet, estàvem a punt de fer el canvi amb en Sergi. No crec que hi hagi cap problema per la setmana que ve. M’atreviria a dir que va ser pura anècdota”.


Els efectes del temporal del dia 8 també van afectar els equips de les comarques gironines, que van aturar els entrenaments durant una setmana. El tècnic de l’equip explica que “teníem previst fer tres entrenaments, tot i no jugar, per aprofitar la manca de partit, però degut a les nevades i tot el soroll que es va provocar a les nostres poblacions, no vam poder entrenar. Tot el que no vam poder fer ho vam fer en la setmana següent, tenint en compta que venia l’Amer i que seria un partit molt físic”.


Queden nou jornades per a que finalitzi la competició i el Lloret, ara per ara, es troba immers en la lluita per mantenir aquesta segona posició que dóna dret a jugar la promoció per pujar a la Regional Preferent. El màxim rival és el Camprodon, però, segons Ponsdomènech “no ens podem oblidar d’equips com el Ripoll o el Tossa, que també seguiran donant guerra. Queden partits molt complicats. Hem d’anar a Sant Joan de les Abadesses, a Tordera l’última jornada, amb tot el que això implica... No serà gens fàcil”.


El proper partit es jugarà al camp de l’AE Roses, l’actual cuer de la competició. Lluís Ponsdomènech explica que “el canvi d’entrenador ha generat una millora notable en ells, tot i que segueix encaixant molts gols i en fan molt pocs. Nosaltres la jornada anterior vam guanyar al Salt (penúltim classificat) 4-3, de penal al minut 85. Amb això queda tot dit. Anirem a Roses i si pensem que serà cosir i cantar ens equivocarem”. El partit es jugarà diumenge vinent, a partir de les 12 del migdia.



“No hi ha res que m’il·lusioni més que pujar amb l’equip del meu poble”


Sensacions positives també, pel que fa als jugadors de l’equip. Un d’ells, Àlex Bertran, qualifica la situació actual com “una ratxa fantàstica” i assegura que “com sabem el que vam patir al principi de temporada, ara estem disfrutant tots el partits. Ara estem en una dinàmica en que tenim aquell punt de sort per estar allà a dalt, però nosaltres mai hem deixat de treballar en els entrenaments”.


L’inici de temporada va ser complicat, i el Lloret va haver d’esperar fins a la cinquena jornada per celebrar la primera victòria (2-0 al Camprodon) i fins a la quinzena jornada per sumar el primer triomf com a visitant (1-2 davant l’Escala). Això va despertar les crítiques respecte l’equip, que es va sobreposar i va sortir endavant. Bertran explica que “molta gent pressuposa que pel fet de tenir un bon equip has d’estar allà adalt i que les coses són molt fàcils. En aquesta vida no hi ha res fàcil. Has de treballar, has de millorar, t’has d’equivocar... Només acaben tenint el premi els que són constants”.


Sobre el proper partit davant el Roses, Àlex Bertran es mostra prudent i assegura que “els equips de la part baixa són els més perillosos. En Lluís ens dirà que és un partit trampa. El Roses s’està jugant la vida i serà molt complicat”. Tot i així, explica que la plantilla és conscient que ara no es poden aturar. “Queda molt, però nosaltres hem fet grans passos en els últims partits per estar allà on volíem estar a principi de temporada. No ens hem de despistar. Hem d’assegurar aquesta segona plaça”. Afegeix que, “un equip que vol pujar, a més de tenir un bon onze, ha de tenir vint bons jugadors”.


Si abans comentàvem que l’inici de lliga havia estat molt complicat per l’equip, també ho va ser pel propi futbolista, que va haver de treballar per superar una lesió al menisc. Ara, el lloretenc comença a acumular minuts i a sumar titularitats per la banda esquerra. Bertran es mostra “molt content, perquè només se jo el que m’ha costat arribar fins aquí i que et donin una miqueta de bola s’agraeix molt. Però he de seguir treballant, perquè si no estic en forma no puc jugar. Si em toca sortir d’inici, a donar tot el que puc, i si he de sortir des de la banqueta, doncs, també, a fer-ho el millor possible. Soc de Lloret i no hi ha res que m’il·lusioni més que pujar de categoria amb l’equip del meu poble. Seria un somni fet realitat per a mi aquest any”.