“No hi ha mai cap partit fàcil”
El CF Lloret acumula ja un total de vuit victòries com a local, i totes elles de manera consecutiva. La darrera va arribar el passat diumenge. Va ser davant el Vilamalla per un resultat de 3-0, amb gols de Dani Pecci, Albert Batllosera i Edu Urdiales. Tot i la contundència del marcador, el tècnic de l’equip, Lluís Ponsdomènech, assegura que “no hi ha mai cap partit fàcil. Al final, pot donar aquesta sensació, però el Vilamalla és un equip que té qualitat i que a la primera part estava molt ben col·locat i ens costava. Després, amb el 3-0, sí que és veritat que la dinàmica va canviar, però partit fàcil no hi ha cap”. Tot i així, reconeix que d’haver-se aprofitat les clares ocasions de que va gaudir l’equip “estaríem parlant d’un resultat molt gran i res exagerat”.
L’ensurt del partit el va donar el porter Jaume Prado, que, a les acaballes del partit, va haver de ser substituït per unes molèsties. En el seu lloc, va debutar el jove Javi Tato. Ponsdomènech explica que “poder donar minuts a en Tato és una cosa que ens agradaria fer més sovint. És un jugador que no falla mai a cap entrenament, és seriós, implicat i s’ho mereix tot, però davant té un gran porter i una competència molt difícil de superar. El canvi no estava previst, però en Jaume es va queixar d’unes molèsties i vam decidir curar-nos en salut”.
Va ser una jornada rodona pel Lloret. A part de la victòria davant el Vilamalla, es van produir resultats molt beneficiosos per l’equip, i és que el Camprodon va caure golejat a l’Escala (5-0) i el Figueres va perdre a Caldes de Malavella (2-0). Lluís Ponsdomènech assegura que “necessitàvem aquests tres punts per anar a Camprodon amb opcions. Som conscients que estem lluny de la segona plaça, però també som conscients que la podem aconseguir. Ara, tindrem l’opció de posar-nos a tres punts i, amb aquesta distància, és una altra lliga”.
El proper partit es jugarà, precisament, al camp de l’UE Camprodon. Ponsdomènech reconeix que “serà molt difícil. A la primera volta vam guanyar per 2-0 i el tema del gol average és un tema a tenir en compte. Sortirem a per totes, com sempre”. L’encontre es jugarà diumenge vinent, a partir de les 4 de la tarda.
“La banda dreta no té només el meu nom”
Un dels jugadors més en forma d’aquest Lloret és, sens dubte, el lateral dretà, Jordi Valls. Diumenge va tornar a disputar els 90 minuts del partit i, de nou, es va mostrar molts seriós en qüestions defensives. Sobre el partit, explica que “va ser una mica complicat al començament, però vam tenir moltes ocasions”. Valls resta importància al gran número d’oportunitats errades de cara a porta. “Mentre arribem deu vegades i marquem tres gols i guanyem, no hi ha cap problema”.
Respecte el proper partit davant el Camprodon, Jordi Valls es mostra molt motivat i optimista i assegura que “hi anirem a mort. Tenim moltes ganes d’agafar-los, perquè aquí a casa no ens van demostrar res i nosaltres, jornada a jornada, estem demostrant que volem estar a dalt”. Recordem que una victòria el proper diumenge deixaria l’equip a només tres punts de la promoció i encara amb dotze jornades per disputar-se en una Primer Regional que cada setmana deixa resultats sorprenents. “És una lliga molt igualada perquè pots perdre contra els d’abaix i pots guanyar contra els de dalt. No hi ha cap equip que sigui superior als altres. Nosaltres treballem per arribar a la segona posició i si pot ser a la primera. Lluitarem per pujar”, diu el defensa lloretenc.
Ara feia set partits que el Lloret no deixava la porteria a cero. L’últim encontre en que es va produir aquest fet va ser en la victòria a casa davant el CE Abadessenc (2-0). Tot i així, encara no s’han encaixat més de dos gols per partit i és, ara per ara, el segon equip menys golejat de la categoria amb 16 gols. Valls explica que els homes de la defensa “fa molts anys que juguem junts, però en aquest equip no només treballa la defensa, és cosa de tots”.
La temporada passada va ser molt complicada per Jordi Valls. El futbolista va haver de passar per un llarg calvari de lesions que el van impedir tenir continuïtat en un equip que demanava a crits la seva presència. Ara, ha tornat al seu millor estat de forma. “Ja tocava. L’any passat em lesionava, tornava a entrar, em tornava a lesionar... i això psicològicament em va anar molt malament”, diu Valls. El cas és que la posició del lateral dretà no acaba de trobar un recanvi de garanties i només sembla tenir el nom de Jordi Valls, tot i que ell rebutja aquesta situació i assegura que “la banda dreta no té només el meu nom ni té cap secret. Si l’entrenador confia en mi, jo ho dono tot, plenament”.
